Beggin

Enganxada a la cançó de Beggin dels Maneskin, en un estiu extremadament calurós, diuen que ve una onada de calor que durarà ben bé 1 setmana, i fa 3 mesos o més que no cau un bon aiguat.

No anem en lloc, no hi ha money,  i tampoc ganes per que amb això del Covid fa com grima anar a segons on.

A casa estem tots vacunats, menys la Imelda, que es veu que creu què és millor emborratxar-se que mirar de no agafar la malaltia i contagiar-la.

Estúpida joventut.

La seva, no dic que tot el jovent sigui igual, PER SORT!

Gaudiu els que pogueu d'un estiu, de nou, diferent.

I ja en van dos de seguits.

Lectures obligades

Degut a la feina, he conegut gent amb malalties molt diverses, una d'elles, l'Alfons (nom fictici) malalt de Parkinson.

Permeteu-me que, per tal de complir amb la llei de protecció de dades, no desvetlli el seu nom real, tant sols una pinzellada de la seva persona. Home de 85 anys, diagnosticat amb Parkinson en fa 7, viu amb la seva esposa. Tenen 6 fills, 3 de cada un dells, están casats en segones núpcies. Tenen nets, no recordo el nombre exacte.

Ell, professionalment, ha treballat com a comercial viatjant per bona part de Catalunya i Espanya, i algun racó d'Europa. Activista social i polític empresonat pels anys 70.

Lluita cada dia contra el Parkinson, una malaltia que com diu ell és degenerativa, incurable i un mal son per a qualsevol persona.

Degut a estar amb ell a la feina, ja que és un amant de la lectura i te una biblioteca força  impressionant, m'ha recomanat diversos llibres, la gran majoria polítics, però també alguns d'estudi de la malaltia que pateix.

I en això estic "Parkinson y ¿ahora qué?" de Artur Amich. És la primera part d'un llibre que no pretén fer un estudi mèdic sobre la malaltia, sino un anàlisi del dia a dia d'una persona que pateix Parkinson, de com afronta la vida, la familiar, la professional, etc...

Podeu consultar el seu bloc Conviviendo con el Parkinson

Us el recomano, no us vull fer spoiler, només que tant si teniu com sinó algun conegut, familiar o amic amb Parkinson, l'haureu de llegir. Mai saps a qui li pot tocar.

Ens llegim! 

                                             

Sobreviure als imbècils

 Comencem la setmana de mala ostia.

Sempre m'he preguntat per que la gent te tanta falera en molestar als que l'envolten. De vegades penso que hi ha gent que no es que sigui imbècil i no dongui per més, sino que bàsicament fa coses per molestar, per incomodar, i el pitjor de tot és que ho aconsegueixen.

Hi ha gent que té dues osties amb la mà oberta.

I no es per criticar, es el que veig, el que m'envolta i fa ràbia per que mira si fos cosa meva canviar-ho o fins hi tot parlar-ho per veure si es pot canviar, però és que no, jo no hi puc fer res més que aguantar i mirar de posar bona cara, però mai he sigut una persona falsa i se'm nota i encara es pitjor.

En fi, la vida, la puta vida, sobrevivint.

Perdoneu el lapsus de temps

Bones tardes a tothom,

Fa dies que no escric però es que entre una cosa i una altre no he tingut massa temps.

He estat treballant durant poc menys d'un mes, ara torno a estar a l'atur o sigui que poder torno a escriure un xic més per aquí.

Les coses van com sempre, que malament està aquest món amb el tema pandèmia eh, heu pogut veure a les vostres famílies ja? Jo, ara al juny farà 1 any que no veig als pares i en tinc tantes ganes!!! 

Les vacunes sembla que no acaben d'arribar a la gent de la meva edat i no és estar paranoic es simplement que hi ha molta gent fent bogeries per el carrer sense tenir cap mena de respecte per la resta de la gent i així paguem justos per pecadors.

Tornarem a la normalitat de sempre algun dia? 

Espero per el bé de tothom que si, que algun dia poguem deixar de dur les mascaretes, i poguem fer abraçades ben fortes, com les fèiem farà quasi dos anys...com passa el temps.

Ens llegim!!